Bou & Associats | Aspectes fiscals que afecten els espais coworking
Aspectes fiscals que afecten els espais coworking

Aspectes fiscals que afecten els espais coworking

Assistim en els últims anys a una proliferació notable del que ja es coneix com a “espais coworking” o centres col·laboratius. S’està imposant aquest nou model de treball consistents a compartir espai i serveis amb altres professionals amb l’objectiu d’estalviar costos. Sens dubte, constitueix una opció atractiva per als qui es trobin en els començaments de la seva marxa emprenedora i no vulguin arriscar massa o no disposin del capital necessari. No es tracta només de compartir espais i serveis, sinó que, a més, pot ser una bona oportunitat per a conèixer a altres professionals, compartir experiències i fer networking.

Recentment, s’ha pronunciat la Direcció General de Tributs sobre diferents qüestions que afecten els espais coworking. Algunes es refereixen a la tributació del propietari que es dedica al lloguer de l’espai i unes altres a la tributació de l’empresari o professional que decideix llogar un espai i contractar una sèrie de serveis.

Propietari de l’espai
Des del punt de vista de qui arrenda l’espai a uns altres i els presta una sèrie de serveis addicionals (secretaria, neteja, reprografia, etc.) la Direcció General de Tributs ha qualificat aquests contractes com a contractes mixtos d’arrendament d’immoble i de serveis que té per finalitat dotar a l’arrendatari de la infraestructura necessària (material i personal) perquè aquest pugui desenvolupar la seva activitat. És a dir, no s’ofereix únicament el lloguer d’espais o despatxos, sinó que a més es presten serveis addicionals, la qual cosa suposa l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans, i, en conseqüència, constitueix a l’efecte de l’impost una activitat econòmica. És a dir, la renda obtinguda pel propietari de l’espai ha de ser qualificada com a rendiments de l’activitat econòmica i no com a rendiments del capital immobiliari.

Referent a això, cal recordar que la normativa d’IRPF exigeix, perquè l’activitat d’arrendament d’immoble pugui ser qualificada d’activitat econòmica, que per a la seva ordenació es compti, almenys, amb una persona contractada a jornada completa. Encara que la consulta comentada no ho diu expressament, aquest requisit no seria exigible en aquest tipus de “contractes mixtos” perquè sembla que la norma l’estableix, exclusivament, per a supòsits en els quals l’activitat desenvolupada és la d’arrendament d’immobles pròpiament dit o en sentit “pur”.

Des de la perspectiva de la possible tributació en l’Impost sobre Patrimoni, es recorda que en la mesura en què l’arrendament d’immobles constitueix una activitat econòmica, els espais destinats al lloguer estarien exempts sempre que: (i) siguin necessaris per al desenvolupament de l’activitat, (ii) aquesta s’exerceixi de forma habitual, personal i directa pel subjecte passiu i (iii) constitueixi la seva principal font de renda.

Contractant del servei
Des del punt de vista de qui subscriu un contracte de serveis amb un espai coworking per a la utilització d’un despatx juntament amb una sèrie de serveis addicionals, la Direcció General de Tributs ha conclòs que la despesa que es produeix pel pagament del lloguer del despatx destinat a l’exercici de la seva activitat, així com els serveis addicionals necessaris per al desenvolupament d’aquesta, tindran la consideració de despeses deduïbles en la determinació del rendiment net de la seva activitat professional, perquè ha d’entendre’s produït tal despesa en l’exercici de l’activitat.