Bou & Associats | Tot el que necessita conèixer sobre l'aplicació de resultats
Tot el que necessita conèixer sobre l’aplicació de resultats

Tot el que necessita conèixer sobre l’aplicació de resultats

L’aplicació del resultat és una de les decisions que tota empresa ha d’aprovar cada any, encara que el resultat és negatiu, i informar-ne tant en el dipòsit dels comptes anuals com en la declaració de l’Impost sobre Societats. A més, a diferència del que se sol pensar, en l’aplicació del resultat no només s’ha de repartir el resultat de l’exercici (compte 129), sinó que també es poden aplicar les possibles reserves de lliure disposició o romanent d’exercicis anteriors.

La proposta d’aplicació ha de ser aprovada pels socis en Junta General Ordinària dins els sis mesos següents al tancament de l’exercici. En el cas que el resultat sigui positiu es reparteix el benefici i quan el resultat sigui negatiu, l’import es manté en el balanç fins que la Junta General decideixi la forma de compensar-ho.

D’acord amb l’article 273 de la Llei de Societats de Capital, l’aplicació del resultat de l’exercici es farà de la següent manera:

  • La Junta General resoldrà l’aplicació del resultat d’acord al balanç aprovat.

  • Un cop cobertes les atencions previstes en la llei o estatuts, només es repartiran dividends amb càrrec a beneficis o a reserves de lliure disposició si, el valor del patrimoni net és major al capital social. Els beneficis imputats directament al patrimoni net no podran ser objecte de distribució.

  • Si hi ha pèrdues d’exercicis anteriors que fessin que el patrimoni net fos menor al capital social, el benefici d’aquest exercici es destinarà a compensar-les.

Per tant, en cas de tenir un resultat de l’exercici positiu, el primer és dotar una reserva legal, que serà obligatori crear per una quantia igual al 10% del benefici de l’any fins que la quantia total de reserves legals arribi al 20% del capital social. Aquesta reserva, fins que no superi el límit indicat només podrà destinar-se a la compensació de pèrdues, en cas que no hi hagi altres reserves disposades per a aquesta finalitat.

Després de dotar la reserva legal obligatòria, es tindrà en compte el que disposen els estatuts de la societat respecte al repartiment de resultats, d’existir alguna clàusula referent a això. I després d’això, la resta pot aplicar-se en:

  1. Reserves voluntàries.
  2. Romanent.
  3. Repartir dividends.

El romanent recollirà el benefici que no s’apliqui per a cap finalitat, quedant-se com a reserva de lliure disposició, però a l’any següent ha de saldar-se aquest compte. No obstant això, en la pràctica societària amb prou feines s’utilitza.

D’altra banda, només es podran repartir dividends si després del repartiment el patrimoni net és igual o superior al capital social. En aquest sentit, l’article 275 de la Llei de Societats de Capital estableix que la distribució de beneficis es farà en proporció a la seva participació en el capital social per a les societats limitades i en proporció al capital desemborsat en les societats anònimes. 

Ara bé, cal recordar que en cas d’existir pèrdues d’exercicis anteriors que fessin que el patrimoni net sigui inferior a la xifra del capital social, el benefici es destinarà a la compensació d’aquestes pèrdues de forma obligatòria.

De la mateixa manera, si hi ha pèrdues d’exercicis anteriors, tot i que el patrimoni sigui superior al capital, l’habitual és destinar el benefici a compensar aquestes pèrdues per netejar el Balanç.

En aquest sentit, si el resultat de l’exercici és insuficient per compensar totes les pèrdues d’exercicis anteriors, els socis poden realitzar una aportació a la societat després d’acordar-ho en junta. Fins i tot, pot ser obligatori si així ho exigeixen els estatuts. En qualsevol cas, per al seu registre comptable s’utilitzarà el compte 118 d’aportacions de socis.

Fiscalitat de l’aplicació del resultat
Des del punt de vista fiscal, l’aplicació del resultat pot tenir una incidència rellevant en els models tributaris a presentar. Així, si es decideix repartir dividends s’ha de practicar la corresponent retenció (19%) i fer l’ingrés mitjançant la presentació del model 123.

A més, per rebaixar la quota a pagar en l’Impost sobre Societats es poden aplicar els incentius fiscals de la reserva de capitalització i la reserva d’anivellament, aquesta última només disponible per a les empreses de reduïda dimensió, que obliguen a la constitució de sengles reserves indisponibles.

La reserva de capitalització, establerta en l’article 25 Llei 27/2014, redueix la base imposable de l’impost un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis a canvi de dotar una reserva indisponible del mateix import que s’ha de mantenir durant un termini de 5 anys des del període impositiu en què es va aplicar la reducció corresponent. Bàsicament, és la no tributació de la part del benefici que es destina a la constitució de la reserva indisponible.

Per la seva banda, la reserva d’anivellament (article 105 de LIS), només aplicable per les entitats la xifra de negocis sigui inferior a 10 milions d’euros, suposa la reducció de la base imposable positiva en un 10% del seu import amb un límit màxim d’1 milió d’euros.