Bou & Associats | Decàleg d'un català 2.0
Decàleg d’un català 2.0

Decàleg d’un català 2.0

La versió 1.x de catalanet m’ha durat uns 50 anys, era força conservadora i un pèl conformista amb petits retocs puntuals de rauxa. Però analitzant la situació actual he decidit fer un ‘reset’. Deu raons personals, i transferibles, són les que han influït definitivament en el canvi de versió.

1.- Estic cansat de justificar-me sempre; senzillament parlo una altre llengua, i què? Quan els meus pares, jo infantó, em parlaven en català no era en contra de ningú. Amb el temps també he descobert una història pròpia que m’havien amagat amb obscurs motius uniformadors.

2.- Percebo que tinc uns valors com el de l’esforç i el sacrifici que no estan compartits, més aviat són explotats en benefici d’altres territoris que a més són poc agraïts. La corrupció del terme solidaritat a Espanya és tan evident que s’estan replantejant, una vegada més, com fer públiques les balances fiscals per demostrar el que és indemostrable.

3.- No tinc por. Argumentaris tan pobres i miserables com el de la por a tot tenir ara un efecte contrari, sobretot si, analitzat l’argument, resulta finalment manipulat. El sol surt cada dia per a tots i no li cal permís, i si està núvol i plou ja escamparà.

4.- Que sigui legal no vol dir que sigui el més just. Afortunadament, les coses canvien i s’adapten amb el pas del temps. Més aviat l’Estat espanyol ha estat especialista en certs àmbits en lleis de posada a zero i amnisties (fiscals, per exemple).

5.- La democràcia ha de respectar les minories i no utilitzar les majories com una piconadora uniformadora. La mentalitat espanyola té poc muscle democràtic, tendeix al pensament únic i creu que un pacte és una derrota. A mi, contrariament, m’agrada dialogar i pactar quan cal.

6.- La modernitat i el gust per la innovació han passat sempre de puntetes per Espanya. Històricament sempre perden oportunitats: la il·lustració, la revolució industrial i la transició en són exemple.

7.- L’Europa que tenen al cap és diferent de la meva, ells la tenen com una mamella per continuar exprimint i jo com un espai on acabar de construir un nou contracte social entre els seus pobles.

8.- M’he trobat dins un estat on cap català abans que jo ha votat per estar-hi i tampoc em deixen votar per decidir si m’hi quedo o no. Sospitosa democràcia.

9.- Tinc una il·lusió renovada per participar i debatre en un procés de creació d’un nou estat.

10.- Canviar cap a una Catalunya estat és un sentiment arrelat poc a poc però, precisament per aquesta llarga maduració, no té camí de retorn.

Cal dir que la nova versió porta incorporada una dosi notable de paciència i de capacitat de diàleg, en aquest últim cas també hi ha un detector de sinceritat per distinguir entre el que és honest i els focs d’artifici.

ANTONI BOU MIAS – ECONOMISTA
  Article publicat a EL PUNT AVUI (07/06/2014)