You are currently viewing Pot l’Administració sancionar per declarar d’acord amb un esborrany d’IRPF amb dades errònies?

Pot l’Administració sancionar per declarar d’acord amb un esborrany d’IRPF amb dades errònies?

Des de fa uns anys, cada vegada són més els contribuents que reben l’esborrany de la declaració de la Renda confeccionat per la mateixa Agència Tributària i cada any és més precisa la informació en ell continguda. Tot i això, la recomanació que solen donar tots els assessors fiscals i que la pròpia AEAT aconsella és que es revisin les dades en base als quals està confeccionada la declaració abans de confirmar l’esborrany, ja que, no en poques ocasions, contenen errors o omissions, ja que es tracta d’informació que està en poder de l’Administració perquè ha estat subministrada bé pel mateix obligat tributari o per tercers. Fins i tot, hi ha operacions que poden donar lloc a renda gravable en l’IRPF i sobre les quals l’Administració no té coneixement per no estar subjectes a deure d’informació.

Sobre aquesta qüestió ha tingut ocasió de pronunciar-se recentment el TEAC en resolució de 9 d’abril de 2019, del recurs extraordinari d’alçada per a unificació de criteri nombre 5355/2018. En ell es resol el cas d’un contribuent que en l’autoliquidació d’IRPF que presenta no inclou una renda que efectivament ha tingut durant l’exercici, però l’existència no li consta a l’Administració Tributària. Concretament, el contribuent va procedir a la confirmació de l’esborrany de declaració en què aquesta renda no apareixia, encara que ell, efectivament, l’havia obtingut.

Doncs bé, segons el TEAC, els contribuents tenen tres obligacions a efectes d’IRPF:

  • Declarar la totalitat de les seves rendes, enteses aquestes com tots els seus rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i les imputacions de renda que s’estableixin per la llei, 

  • Autoliquidar el deute corresponent a aquestes rendes amb la normativa de l’Impost, i,

  • Ingressar-la en el lloc, forma i terminis que es determinin, quan el resultat fos a ingressar.

En aquest sentit, l’IRPF grava la totalitat de les rendes percebudes en el període impositiu, tant si les mateixes són conegudes per l’AEAT com si no.

D’altra banda, el TEAC també assenyala que la normativa tributària regula el dret de tot contribuent a ser informat i assistit per l’Administració Tributària i és en aquest marc en el qual l’Administració Tributària facilita als contribuents tant les dades fiscals (dades dels seus rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i imputacions de renda), com esborranys de les seves declaracions-autoliquidacions.

Ara bé, aquesta informació té efectes, únicament informatius i, de cap manera, l’Administració es troba vinculada a ells en el transcurs d’eventuals actuacions de comprovació o investigació que eventualment, poguessin dur-se a terme.

Per tant, quan un contribuent rep unes dades fiscals o un esborrany de la seva declaració d’un període, i s’adona que hi ha rendes obtingudes per ell en aquest període, però que no estan en la informació que l’Administració li ha facilitat, a l’hora de declarar i autoliquidar l’Impost, el que ha de fer és incloure també en la seva declaració-autoliquidació aquestes rendes que l’Administració desconeix; perquè, l’IRPF grava totes les rendes que el contribuent hagi obtingut en el període d’imposició, siguin aquestes rendes conegudes per la Hisenda Pública o no.

Les infraccions en què pot incórrer un contribuent que no inclou en la seva declaració una renda obtinguda poden ser: (i) deixar d’ingressar dins el termini establert en la normativa de cada tribut la totalitat o part del deute tributari que hagi de resultar de la correcta autoliquidació del tribut, o (ii) sol·licitar indegudament devolucions, o (iii) obtenir indegudament devolucions o (iv) haver obtingut indegudament una devolució, quan com a conseqüència de la regularització practicada procedís la imposició d’una sanció per deixar d’ingressar.

Perquè tingui lloc la comissió d’una infracció tributària, ha de concórrer l’element objectiu, és a dir, la culpabilitat, la qual haurà d’apreciar atenent al cas concret. No obstant això, deixa clar el TEAC que declarar i autoliquidar l’Impost en base a les dades o esborrany facilitats per l’AEAT no pot considerar-se una causa exculpatòria de les infraccions que s’hagin pogut cometre com a conseqüència de l’omissió de rendes, si s’aprecia culpabilitat en la seva conducta.

Per tot l’anterior, es conclou que en els supòsits en què es presenti la declaració de l’IRPF de conformitat amb una informació errònia o no completa subministrada per l’AEAT en les dades fiscals, és possible sancionar aquesta conducta si hi ha culpabilitat del contribuent.