Bou & Associats | Autònom o societat, quina alternativa és més favorable fiscalment?

Bou & Associats

Autònom o societat, quina alternativa és més favorable fiscalment?

Un dubte freqüent a l’hora d’emprendre és si començar com a autònom o constituir directament una societat. Un dubte que persisteix fins i tot després d’haver iniciat l’activitat econòmica. En aquest cas ja com a autònom, la pregunta és si continuar així o passar a exercir l’activitat a través d’una societat (generalment a una societat de responsabilitat limitada, SL).

Si bé hi ha molts factors a valorar com les despeses inicials, les obligacions administratives, la responsabilitat enfront de deutes, la capacitat de negociació o les persones implicades en l’activitat, en aquesta entrada ens anem a cenyir a la fiscalitat d’una i altra alternativa, amb l’objectiu de veure amb quina forma es paguen menys impostos.

Per començar, els ingressos del treballador autònom tributen com a rendiments d’activitats econòmiques en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que és un impost de caràcter progressiu per trams (com més gran és el benefici més gran és el tipus de gravamen que s’aplica), mentre que el benefici de la societat tributa en l’Impost sobre Societats (IS) a un tipus fix del 25% (15% en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent si no s’exercia amb anterioritat l’activitat).

Per tant, a partir d’un determinat nivell d’ingressos la factura fiscal en l’IRPF és molt més alta, però compte, com a soci treballador de la societat la remuneració rebuda també tributarà per IRPF, així com els dividends que es decideixin repartir.

En aquest sentit, aquest avantatge impositiu només té realment valor si part dels beneficis es mantenen dins del patrimoni de la societat, en forma de reserves. Si es pretén portar tot el benefici de la societat, entre l’Impost sobre Societats i l’IRPF per la nòmina i els dividends la factura fiscal queda més o menys igual, fins i tot millor com a treballador autònom.

EXEMPLE
Imaginem una persona soltera que resideix a Madrid, sense descendents ni ascendents a càrrec i sense cap tipus de discapacitat que obté un rendiment net per l’exercici de la seva activitat econòmica com a autònom de 60.000 (ingressos menys despeses), sense cap altre tipus de rendes.

SOLUCIÓ
Com autònom ha de tributar en l’IRPF pel total dels seus rendiments, mentre que amb la societat pot decidir posar-se una nòmina que li permeti viure folgadament, diguem 24000€ més Seguretat Social, repartir un plus anual en forma de dividend de 6000€ i deixar la resta a l’entitat.

Davant aquestes dues alternatives la factura fiscal vindria donada per:

Autònom
Benefici –> 60.000,00€
IRPF (tipus mitjà obtingut: 27,49%) –> 15.948,80€
Líquid autònom –> 44.051,20€

Societat
Benefici (sense nòmina soci) –> 60.000,00€
Nòmina soci –> 24.000,00€
Benefici abans d’impostos –> 36.000,00€
IS (25%) –> 9.000,00€
Dividend –> 6.000,00€
IRPF (16,68% nòmina + 19% dividend) –> 4.810,75€
Total impostos (IRPF + IS) –> 13.810,75€
Líquid soci –> 25.189,25€
Reserves societat –> 21.000,00€

Com podem veure, en la situació plantejada (benefici de 60.000,00€) el treballador autònom hauria d’abonar 15.948,80€ d’IRPF, mentre que com a soci treballador d’una societat mercantil abonaria 4.810,75€ d’IRPF i 9.000€ d’IS, per a un total de 13.810,75€ en impostos. Gairebé 2.000€ d’estalvi anual treballant mitjançant la constitució d’una societat en lloc de com treballador autònom, una diferència que es pot anar als 9.000€ si el rendiment obtingut és de 100.000€ i així successivament.

És veritat que com a autònom el líquid a percebre és més gran (44.051,20€ davant 25.189,25€) però el soci encara compta amb 21.000,00€ més en la societat que pot invertir en l’activitat econòmica (o en qualsevol altra inversió) sense haver de rendir comptes per això davant d’Hisenda fins que no reparteixi més dividends o dissolgui la societat.

Evidentment el nivell d’ingressos que faci augmentar l’escala de gravamen de l’IRPF per sobre del tipus de l’IS dependrà de diversos factors com les circumstàncies personals i familiars de l’autònom, la comunitat autònoma on estigui el domicili fiscal i la resta de rendes que percebi a part de per l’activitat econòmica desenvolupada.

Tingueu en compte que en aquesta simulació no s’ha considerat cap tipus d’incentiu fiscal que d’haver-se aplicat rebaixaria considerablement els impostos a pagar tant en l’IRPF com en l’IS. No obstant això, si calgués donar una xifra sense més dades, l’interval a contemplar seria als 40.000€ – 50.000€, a partir d’aquest rendiment surt més a compte constituir una societat de tributar com a treballador autònom, sent la situació ideal a efectes fiscals que es percebi un sou anual que no excedeixi de dit rang i es limiti en el possible el repartiment de dividends.

No obstant, segons el tipus d’activitat desenvolupada i el nivell de facturació esperat pot ser beneficiós fiscalment acollir-se al règim d’estimació objectiva de l’IRPF (i al règim simplificat de l’IVA), el que només es pot fer com a treballador autònom i sempre que no es superin els límits de facturació i compres (250.000€ actualment).

Conclusió
Amb les excepcions indicades, no és d’estranyar que sigui habitual sentir que és millor començar l’activitat econòmica com a treballador autònom i ja un cop estabilitzat el negoci i davant d’una alta facturació passar a exercir l’activitat econòmica a través d’una societat mercantil en comptes de a títol personal.

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp