La recent resolució del TEAC de 22 de febrer del 2022, rec. 3161/2019, canvia el criteri mantingut fins ara en relació amb la subjecció a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) de la cessió de vehicles realitzada per un empresari o professional als seus empleats.

Fins ara, l’Administració -i el mateix TEAC- mantenien que la cessió de vehicles per una entitat als seus empleats per a fins particulars constituïa una prestació de serveis onerosa subjecta a IVA i, per tant, l’ocupador havia de repercutir al perceptor de la retribució en espècie, l’IVA corresponent al temps en què s’hagi d’imputar el vehicle per a fins particulars.

Amb aquesta resolució, però, es canvia el criteri mantingut fins al moment i es considera que no es pot subjectar a l’IVA qualsevol operació que es qualifiqui com a retribució en espècie a efectes d’IRPF.

Es basa el TEAC per a això en els criteris establits pel TJUE per qualificar les prestacions realitzades per un empresari a favor dels seus empleats com a prestacions oneroses a l’efecte de determinar-ne la subjecció a l’IVA. En aquest sentit, s’estableix el següent:

• Són aplicables els criteris generals establerts pel mateix TJUE per qualificar com a oneroses o gratuïtes la resta de les operacions. Per tant, només es consideren operacions a títol onerós si hi ha una relació directa entre el lliurament del bé o la prestació del servei efectuada per l’ocupador i la contraprestació rebuda a canvi.
• La contrapartida ha de tenir un valor subjectiu, és a dir, un valor que es pugui expressar en diners.
• Un lliurament de béns o prestació de serveis de l’ocupador als empleats no es pot considerar com una operació a títol onerós pel sol fet que, als efectes de l’Impost sobre la Renda, aquesta operació tingui la consideració de retribució en espècie.

En particular, el lliurament de béns o prestació de serveis realitzat per l’ocupador a favor dels seus empleats es pot qualificar com a operació a títol onerós, quan:

• El treballador efectuï un pagament per això.
• El treballador faci servir una part de la seva retribució monetària, que li és detreta del seu salari, a canvi de la prestació concedida.
• El treballador hagi de triar entre diferents avantatges oferts per l’ocupador en virtut d’un acord entre les parts, de manera que l’elecció per un dels avantatges comporti la renúncia a una part de la seva retribució en metàl·lic.
• Una part determinada del treball prestat pel treballador, valorable econòmicament, pugui considerar-se com a contraprestació pel bé o servei rebut de l’ocupador per estar així expressament previst al contracte de treball o document accessori.

En definitiva, no cal identificar automàticament una remuneració en espècie a l’empleat amb una operació a títol onerós a efectes de l’IVA partint de la seva consideració de retribució en espècie a l’IRPF, ja que per això cal que, a canvi d’aquesta prestació, l’ocupador obtingui una contraprestació avaluable en diners, cosa que pot succeir si l’empleat li abona una renda, renúncia a part del seu salari monetari o es preveu expressament que part del treball prestat, expressat en termes econòmics, és aquesta contraprestació.

Aquest serà el criteri que a partir d’ara hagin de seguir els òrgans de l’Administració, els quals hauran de provar l’existència d’onerositat i l’obtenció per l’ocupador que cedeix els vehicles als seus empleats d’una contraprestació avaluable econòmicament, cosa que no va passar en el supòsit analitzat pel TEAC.