You are currently viewing La DGT aclareix la tributació dels influencers

La DGT aclareix la tributació dels influencers

La Direcció General de Tributs (d’ara endavant, DGT), en una consulta vinculant recent, V0773-22, d’11 d’abril de 2022, analitza la tributació d’un “influencer” examinant l’epígraf de l’Impost d’Activitats Econòmiques (d’ara endavant, IAE) en què s’ha de donar l’alta, la tributació a l’IVA dels serveis prestats i si l’empresa pagadora està obligada a practicar la retenció per compte dels ingressos percebuts.

En el supòsit plantejat, la consultant realitza l’activitat d’influencer mitjançant la publicació de vídeos i fotografies realitzades per ella mateixa, enviant-ne el contingut a una plataforma, rebent la seva retribució per una empresa domiciliada al Regne Unit, i sense que aquesta última tingui establiment permanent a Espanya.

Epígraf de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)
Pel que fa a l’epígraf de l’IAE en què la consultant s’ha de donar d’alta, estableix la DGT que, atès que no hi ha un epígraf específic per a l’activitat d’influencer, s’han de classificar al grup o epígraf dedicat a les activitats no classificades en altres parts (n.c.o.p.), a les quals per la seva naturalesa s’assemblin.

D’aquesta manera, tenint en compte que la producció de vídeos i prestació de serveis està classificada únicament a la secció 1ª, les activitats realitzades per la consultant, a efectes de la classificació d’aquest impost, no es consideren activitats professionals, sinó que tenen el caràcter d’activitats empresarials. Atenent la naturalesa de les seves activitats s’hauria de donar d’alta, segons el que disposa la DGT a l’epígraf 962.1 per la creació de vídeos i a l’epígraf 973.1 per les fotos realitzades.

Tributació a l’IVA
Pel que fa a l’IVA, la consulta analitza la regla general continguda a l’article 69 Un de la Llei 37/1992, de 28 de desembre de l’Impost sobre el Valor Afegit, segons la qual no estarien subjectes els serveis prestats per un influencer a una empresa. que no estigui establerta en territori d’aplicació de l’impost. Això no obstant, en aquest punt s’aplica la regla de l’article 70.Dos, amb la nova redacció donada per l’article 68 de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2021, on s’estableix un criteri de gravamen econòmic basat en la utilització o explotació efectiva de determinats serveis. Els requisits per a l’aplicació d’aquesta regla apareixen recollits a la sentència de 19 de febrer de 2009, assumpte C-1-08, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que són:

  1. Que els serveis es trobin de forma expressa regulats al precepte de la llei 37/1992.
  2. Amb caràcter general, que aquests serveis han de ser prestats als empresaris o professionals actuant com a tals, excepte quan es tracti de serveis prestats per via electrònica, telecomunicacions, radiodifusió o televisió o arrendament de mitjans de transport, i en aquest cas els destinataris podran ser així mateix, particulars.

En tot cas, caldrà atendre el destinatari real del servei.

  1. L’aplicació del que disposa l’article 69. Un 1ª de la Llei 37/1992 als serveis de què es tracti, extrapolada a tota la Comunitat, ha de conduir que la localització dels mateixos tingui lloc fora d’aquesta Comunitat, exceptuades les Illes Canàries, Ceuta o Melilla.
  2. Els serveis concernits s’han d’utilitzar o explotar efectivament des d’un punt de vista econòmic al territori d’aplicació de l’Impost.

La sentència del TJUE de 15 d’abril del 2021, assumpte C593-19, assenyala que a més l’aplicació de la clàusula d’ús o explotació efectiva és independent del règim fiscal establert al tercer Estat.

Per tant, hi ha dues fases per apreciar l’aplicabilitat del criteri d’ús efectiu als serveis objecte de consulta:

En primer lloc, s’han de localitzar les operacions a què serveixi o en relació amb la qual es produeixi la utilització o explotació efectiva del servei de què es tracti. Únicament si aquesta localització condueix a considerar aquestes operacions realitzades al TAI es podrà aplicar el que disposa l’article 70.Dos de la Llei 37/1992.

En segon lloc, s’ha de determinar la relació d’aquestes operacions amb la prestació de serveis de què es tracta localitzar, a l’efecte d’apreciar si efectivament se’n produeix la utilització efectiva en la realització de les operacions a què fa referència el paràgraf anterior, podent ser aquesta relació directa o indirecta.

En aquest sentit s’ha pronunciat el Tribunal Suprem en les sentències de 16 de desembre de 2019, 1782/2019 i de 17 de desembre de 2019, 1817/2019, en què determina la subjecció a l’impost d’acord amb el que disposa l’article 70.Dos de la Llei en aquells casos en què una empresa establerta al TAI presta serveis a una altra empresa no establerta, quan aquests serveis siguin usats o explotats efectivament al TAI.

Així mateix, la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (d’ara endavant, TEAC), de 22 de juliol de 2020, analitza el lloc de realització d’una prestació de serveis publicitaris duta a terme per una empresa establerta a una altra que no té domicili al TAI, mantenint els criteris de la sentència del TJUE C-1/08 anteriorment citada, concloent el següent “el TJUE, per tant, estableix clarament que en les prestacions de serveis de publicitat, el país on es realitza la utilització i explotació efectives és aquell des del qual es difonen els missatges publicitaris, independentment de la utilització la faci el destinatari inicial de l’operació o el destinatari ulterior de la cadena.”

Per tant, la DGT considera que la regla d’ús i explotació efectiva de l’article 70.Dos de la Llei 37/1992 és aplicable en aquells supòsits en què els serveis prestats per l’entitat establerta al TAI a una entitat establerta fora de la Comunitat, ja sigui aquesta la seva destinatària inicial o final, siguin usats o explotats efectivament al TAI, amb independència de qualsevol d’aquestes destinatàries dels serveis estiguin establertes o no al TAI.

Obligació d’emetre factura
Segons la DGT, la consultant té l’obligació d’expedir factura en tot cas, i l’IVA repercuteix únicament en aquelles en què el servei es realitzi al TAI, d’acord amb el que s’ha exposat anteriorment.

La Llei de l’IVA permet que la factura l’emeti el client de l’empresari o professional o un tercer, en aquests casos caldrà complir els requisits següents:

  1. Que hi hagi acord entre l’empresari o professional que realitzi les operacions i el destinatari de les mateixes, pel qual el primer autoritzi expressament el segon, sent aquest acord amb caràcter previ a la realització de les operacions i aquestes han de quedar especificades.
  2. Cada factura d’aquesta manera expedida haurà de ser objecte d’un procediment d’acceptació per part de l’empresari o professional que hagi realitzat l’operació.
  3. El destinatari de les operacions que procedeixi a l’expedició de les factures haurà d’emetre una còpia a l’empresari o professional que la va realitzar.
  4. Aquestes factures seran expedides en nom i per compte de l’empresari o professional que hagi realitzat les operacions que s’hi documenten.

Obligació de retenir
Pel que fa a l’obligació de retenir o ingressar a compte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, com que el pagador dels rendiments no està establert a Espanya, no es troba entre els obligats a retenir a compte de l’Impost i, per tant, no naixerà l’obligació de fer retenció a compte de l’IRPF.