You are currently viewing La DGT reconeix l’aplicació dels beneficis fiscals autonòmics en matèria d’ISD també als no residents extracomunitaris

La DGT reconeix l’aplicació dels beneficis fiscals autonòmics en matèria d’ISD també als no residents extracomunitaris

La Direcció General de Tributs, (des d’ara “DGT”), va emetre la Consulta Vinculant V3193/18, de 14 de desembre de 2018, a través de la qual ha modificat el seu criteri en relació amb els Impostos sobre Successions i Donacions (“ISD”).

En primer lloc, la DGT considera que l’actual normativa espanyola en matèria d’ISD és contrària a la normativa de la Unió Europea, ja que la mateixa no respecta el principi de llibertat de moviment de capitals. Això es deu al fet que la disposició addicional segona de la LISD va ser modificada a fi de complir amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (“TJUE”) de 3 de setembre de 2014, en la qual es buscava evitar el tracte desigual existent entre les donacions i les successions entre els dretshavents i els donataris residents i no residents a Espanya, entre els causants residents i no residents a Espanya i entre les donacions i les disposicions similars de béns immobles situats en territori espanyol i fora d’aquest. No obstant, aquesta modificació no incloïa als residents en països extracomunitaris perquè aquests últims puguin utilitzar els beneficis fiscals que es deriven de l’aplicació normativa d’una determinada CCAA. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem en successives sentències i de conformitat amb la prèviament esmentada sentència del TJUE sobre l’abast del principi de la llibertat de moviment de capitals, considera que els referits beneficis han de ser d’aplicació també pels residents en països extracomunitaris.

A la llum de l’anterior, la DGT, en aplicació de la jurisprudència del Tribunal Suprem prèviament esmentada, considera aplicables els beneficis fiscals que preveuen les DA segona de la LISD també per a aquells subjectes que siguin residents extracomunitaris, és a dir, aquests últims van poder optar també per l’aplicació de la normativa pròpia de les CCAA, i, per tant, gaudir dels beneficis fiscals aprovats per la normativa de la CCAA competent.