Article d’Albert Grau. CEO Sforza (Revista Empresarial Girona)
Cada gran revolució tecnològica ve acompanyada d’una pregunta incòmoda: estem davant d’una oportunitat estructural o d’una bombolla especulativa? Avui, amb la intel·ligència artificial (IA) al centre del debat, la pregunta torna amb força.
Les inversions en IA s’han disparat. Les grans tecnològiques lideren els mercats, les valoracions creixen i qualsevol empresa que incorpora el concepte “Al-driven” al seu relat veu com millora automàticament la seva percepció. Això fa pensar, inevitablement, en episodis passats: la bombolla puntcom o, més recentment, alguns excessos del món cripto. Però hi ha una diferència clau: la IA ja és productiva.
A diferència d’altres bombolles, la intel·ligència artificial no és una promesa llunyana. Ja està generant eficiències reals en sectors com la indústria, la salut, les finances, el màrqueting o la logística. Automatitza processos, redueix costos, millora la presa de decisions i incrementa la productivitat. No és només una expectativa: és una eina operativa.
Ara bé, això no vol dir que tot el que s’està pagant avui tingui sentit. El risc no és la IA com a tecnologia, sinó la confusió entre adopció real i narrativa financera. Moltes empreses cotitzades s’han beneficiat més del relat que de l’impacte real en resultats. Les valoracions, en alguns casos, anticipen creixements gairebé perfectes durant anys. I aquí és on apareix el risc clàssic: pagar avui el que potser arribarà demà… o potser no.
La història ens ensenya que totes les grans onades tecnològiques tenen dues fases. La primera és d’entusiasme, capital abundant i creixement accelerat. La segona és de selecció: només sobreviuen les empreses amb models sòlids, dades pròpies, capacitat d’execució i avantatges competitius reals. Aquesta segona fase no és negativa. Al contrari: és on es creen les veritables oportunitats d’inversió a llarg termini.
Per a l’inversor empresarial, el repte no és “creure o no creure” en la IA, si no distingir entre infraestructura i fum. No totes les empreses d’IA són iguals. No és el mateix qui ven capacitat computacional. Dades, semiconductors o integració en processos crítics, que qui simplement utilitza la IA com a reclam comercial.
La clau és preguntar-se:
Hi ha ingressos recurrents? Hi ha barreres d’entrada?
Hi ha retorn mesurable de la inversió en IA? O només hi ha expectativa?
La intel·ligència artificial no és una moda passatgera, sinó una transformació estructural. Però en inversió, les grans transformacions no sempre coincideixen amb les millors oportunitats a curt termini.
El veritable valor apareix quan el soroll baixa, les expectatives es normalitzen i només queden els models sòlids. En tecnologia, com en patrimoni, invertir bé no és anticipar el futur, sinó tenir criteri per sostenir-lo.
