El Tribunal Suprem mitjançant la seva sentència de data 23 de juliol de 2020, rec. núm. 80/2018 ha anul·lat i deixat sense efecte l’article 54 ter del Reglament General de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària, introduït en el 2017, que regula la “Obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”, ja que la seva tramitació no va ser comunicada a la Comissió Europea com era preceptiu.

El Suprem aplica al cas la sentència del TJUE en el ‘cas Airbnb’, de 19 de desembre de 2019, de la qual es desprèn que una norma com l’article 54 ter de l’esmentat Reglament “havia d’haver estat notificada sota la Directiva 1535/2015 (procediment d’informació en reglamentacions tècniques) i que la seva falta de notificació comporta la seva invalidesa”.

L’esmentat article 54 ter establia que “les persones i entitats que mitjancen entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques situades en territori espanyol en els termes que estableix l’apartat següent, estan obligats a presentar periòdicament una declaració informativa de les cessions d’ús en què mitjancen”.
Tindran la consideració d’intermediaris totes les persones o entitats que prestin el servei d’intermediació entre cedent i cessionari de l’ús a què es refereix l’apartat anterior, ja sigui a títol onerós o gratuït, en particular les persones o entitats que, constituïdes com a plataformes col·laboratives, mitjancin en la cessió d’ús i tinguin la consideració de prestador de serveis de la societat de la informació.

Recordem que l’obligació de presentar la declaració informativa model 179 va entrar el vigor l’1 de gener de 2018 i en ella s’havia d’informar amb caràcter trimestral sobre:

• La identificació del titular de l’habitatge cedit amb finalitats turístiques així com del titular del dret en virtut del qual es cedeix l’habitatge amb finalitats turístiques, si són diferents.
• La identificació de l’immoble amb especificació de la referència cadastral.
• La identificació de les persones o entitats cessionàries així com el nombre de dies de gaudi de l’habitatge amb finalitats turístiques.
• L’import percebut pel titular cedent de l’ús de l’habitatge amb fins turístics o, si escau, indicar el seu caràcter gratuït.

El termini de presentació havia de realitzar-se dins del mes següent a la finalització del trimestre a què es refereix, és a dir, en els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

No obstant això, i com a conseqüència d’aquesta sentència del Tribunal Suprem, a partir del tercer trimestre del 2020 no hi haurà obligació de presentar el model 179.