You are currently viewing Hipoteques: Canvi de criteri?

Hipoteques: Canvi de criteri?

La sentència dictada per la Secció 2o de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem del passat 16 d’octubre ha provocat un terratrèmol mediàtic en els mons financer i jurídic. No és per menys. Ha canviat una realitat que tots teníem molt interioritzada: el client havia d’assumir els costos de la formalització d’un préstec amb garantia hipotecària, i entre ells el pagament de l’Impost d’Actes Jurídics i Documentats. Si la decisió judicial es confirma, la realitat canvia, qui ha d’assumir el pagament és l’entitat.

No és una qüestió menor si es té en compte el tipus aplicat a Catalunya, l’1,5% sobre l’import del préstec, i el fet que concertar un préstec hipotecari és un acte que hem fet la majoria de nosaltres.

Per a la banca, aquest canvi d’escenari és un important sotrac econòmic, però cal recordar que la interpretació anterior li ha permès tenir uns marges de guanys més elevats. Mentre escric aquestes ratlles ha sortit la notícia que el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa prendrà la decisió de si el canvi de criteri és definitiu o no. Per tant, els efectes de la sentència s’hauran d’esperar a veure quina és la decisió del Ple.

No crec que aquest sigui el lloc per desenvolupar l’argumentació de la sentència, molt interessant jurídicament, sinó d’explicar breument el que suposaria si el criteri recollit en la darrera sentència prosperés.

El primer efecte seria que la tributació de la constitució dels préstecs hipotecaris que es celebressin a partir d’ara serien a càrrec de les entitats. Per altra banda s’obre la via per reclamar els imports pagats en concepte d’Actes Jurídics per hipoteques ja formalitzades.

En relació a aquestes, hauríem de distingir entre aquelles que encara no han transcorregut més de quatre anys des de la seva formalització i les que serien anteriors a aquest període. Si no han transcorregut els quatre anys, pel client s’obre una doble possibilitat de reclamació: a l’administració autonòmica per via del procediment d’ingressos indeguts o bé una reclamació via civil contra l’entitat bancària per haver satisfet un import que no pertocava.

Si fa més de quatre anys des de la formalització del préstec hipotecari, la via administrativa hauria preclòs i sols quedaria oberta la de la reclamació civil contra les entitats bancàries. En aquest darrer cas es plantegen un seguit de preguntes: quines són les reclamacions que es poden efectuar, les hipoteques vigents o també les cancel·lades? Quin és el termini de prescripció? Quina és l’acció civil que s’exercita? Etcètera.

Aquests punts s’han d’anar aclarint i valorant pels juristes que intervinguin en l’assessorament de les possibles reclamacions.

Un punt interessant és la possibilitat de reclamar per part de les societats, però a la llum de la sentència sembla possible. Cal recordar que el demandant a qui se li ha donat la raó és una persona jurídica.

Des d’un punt de vista de prudència jurídica crec que el millor consell que es pot donar a un afectat és que comenci demanant per escrit a l’entitat financera el retorn d’aquest import i, davant la resposta, valorar si s’ha de fer cap acció i quina és la millor.

JOAN BOU MIAS – ADVOCAT
Article publicat al DIARI DE GIRONA (21/10/2018)