Què succeeix amb l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) quan l’hereu encara no ha acceptat l’herència? Aquesta situació pot donar-se a la pràctica amb una certa freqüència i pot generar dubtes en relació amb el termini de presentació de l’impost, la prescripció, etc.
Sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat recentment la consulta vinculant V1744-25, de 24 de setembre de 2025, en la qual es resolen algunes de les qüestions plantejades.
El supòsit analitzat és el d’un hereu instituït únic que no disposa de la liquiditat necessària per fer front al pagament de l’impost i que, mentre cerca finançament, decideix no acceptar l’herència. En conseqüència, l’herència queda en situació d’herència jacent, limitant-se l’hereu a realitzar actes de mera administració i conservació del cabal relicte.
Es plantegen dues qüestions principals:
Termini de presentació de l’impost
Si, mentre l’herència es troba en situació d’herència jacent, existeix l’obligació de presentar l’Impost sobre Successions.
Prescripció
Si es produeix la prescripció de l’impost en el cas que l’herència continuï jacent un cop transcorreguts quatre anys i sis mesos des de la defunció de la causant.
Pel que fa al termini de presentació de l’impost
No es pot parlar d’adquisició de l’herència fins que aquesta no hagi estat acceptada. És a dir, l’Impost sobre Successions no grava l’herència jacent. Ara bé, un cop acceptada l’herència, els seus efectes es retrotrauen a la data de la defunció del causant, però això no equival a la possibilitat de succeir sense acceptació prèvia.
Pel que fa a la prescripció
En matèria de prescripció, la Direcció General de Tributs no es pronuncia amb la mateixa claredat, ja que es limita a transcriure els preceptes que regulen aquesta institució, de les quals s’extreuen les conclusions següents:
El dret de l’Administració per determinar el deute tributari prescriu als quatre anys.
Aquest termini de prescripció s’ha de computar des de l’endemà del dia en què finalitza el termini reglamentari per presentar la corresponent declaració o autoliquidació (en l’ISD, com a regla general, quatre anys i sis mesos).
Això vol dir que, si no s’han produït actes interruptius de la prescripció, quan l’herència s’accepta un cop transcorregut aquest període de quatre anys i sis mesos, l’impost pot haver prescrit?
En principi, i aplicant la regla general, així seria. L’ISD prescriu als quatre anys i sis mesos des de la defunció del causant. Si durant aquest període no s’ha acceptat ni repudiat l’herència, ni tampoc s’ha presentat la declaració corresponent, l’Administració perd el dret a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna, llevat que s’hagi produït una interrupció vàlida del termini de prescripció.
Si l’acceptació de l’herència es produeix un cop transcorregut el termini de prescripció, l’Administració ja no pot exigir el pagament de l’ISD per l’adquisició hereditària. L’acceptació tardana no reactiva una obligació tributària ja extingida per prescripció.
