Recentment hem tingut coneixement d’un Acte de l’Audiència Nacional, de 23 de març de 2021, mitjançant el qual s’acorda plantejar qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC en relació amb l’article 3 Primer del Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’afegeix la disposició addicional quinzena i es modifica la disposició transitòria setzena de la Llei 27/2014, de l’Impost sobre Societats.

La qüestió d’inconstitucionalitat es planteja amb ocasió d’un recurs contenciós-administratiu interposat contra l’Ordre Ministerial que va aprovar el model de declaració de l’Impost sobre Societats per a l’exercici 2016, Ordre que va ser dictat en aplicació de l’esmentat Reial decret llei.

L’Audiència Nacional adverteix aspectes d’inconstitucionalitat en aquesta norma, precisament, pels mateixos o similars motius pels que l’any passat el TC va declarar la inconstitucionalitat del Reial decret llei 2/2016, que va modificar la forma de càlcul dels pagaments fraccionats. Així, es planteja la seva possible incompatibilitat amb els articles 86.1 i 31.1. de la Constitució, per haver-se utilitzat un instrument normatiu com el Reial decret llei per regular una matèria que afecta el deure de contribuir i al sosteniment de les despeses de l’Estat.

Referent a això, l’AN recorda la doctrina del TC que impedeix que mitjançant la figura del Reial decret llei s’alteri el règim general o aquells elements essencials dels tributs, ja que això incideix en la determinació de la càrrega tributària, afectant això al deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques.

Aplicant aquesta doctrina al cas en concret i, tenint en compte que l’Impost sobre Societats constitueix un pilar bàsic de la imposició directa a Espanya, l’AN considera que la matèria regulada mitjançant el Reial decret llei 3/2016 incideix directament sobre la determinació de la base imposable de l’impost, element estructural del tribut que constitueix la base de càlcul sobre el qual s’aplica el tipus impositiu per a la quantificació de la quota. Per aquest motiu, l’AN considera suficient per plantejar la qüestió de constitucionalitat.

Concretament, els elements del tribut que es consideren afectats per la regulació introduu00efda pel Reial decret llei són els següents:

• Els límits per a la compensació de BINs aplicable a grans empreses.

• Els límits per a la compensació de BINs i actius per impostos diferits.

• La imputació de rendes negatives derivades de la transmissió de valors representatius de capital o fons propis d’entitats participades.

• La no deduïbilitat de pèrdues per deterioraments de l’immobilitzat material, valors representatius de la participació o de deute públic.

• Efectes fiscals de les variacions de valor per aplicació del criteri de valor raonable.

• L’exempció de dividends i rendes derivades de la transmissió de valors.

• Eliminació en base de doble imposició.

Per l’anterior, l’AN considera que hi ha dubtes fundats de constitucionalitat de la norma i planteja qüestió d’inconstitucionalitat, per la qual cosa caldrà esperar que el TC es pronunciï al respecte. Encara que, atés que s’ha declarat ja la inconstitucionalitat del Reial decret llei 2/2016 en un supòsit molt similar i pels mateixos motius que ara s’addueixen, és previsible que també la norma que ara es qüestiona sigui declarada inconstitucional.