NOVETATS QUE AFECTEN A L’ISD i L’ITP

Substitució del concepte de “valor real” per valor
En tots dos impostos, pel que fa a la configuració de la base imposable, es substitueixen les referències al “valor real” pel concepte de “valor”, equiparant al valor de mercat, el qual es defineix, al seu torn, com el “preu més probable pel qual es podria vendre, entre parts independents, un bé lliure de càrregues”.

Valor de referència
S’introdueix el concepte de “valor de referència” aplicable en cas de béns immobles.

D’aquesta manera, s’estableix que el valor dels béns immobles serà el valor de referència de mercat de la Direcció General de Cadastre que consti publicat a la seva seu electrònica a la data de meritació.

En el cas que el valor declarat pels contribuents és superior al valor de referència es prendrà el primer als efectes de la determinació de la base imposable.

En els supòsits en què no hi hagués un valor de referència assignat a l’immoble o no es pogués certificar per Cadastre, la determinació de la base imposable en l’ISD es realitzarà pel major dels següents valors, el valor declarat pels interessats o el valor de mercat. En aquest cas, aquestes dues magnituds podran ser comprovades per l’Administració Tributària.

Molt important a destacar en aquesta regulació és el possible mètode d’impugnació d’aquest valor per als contribuents. El valor de referència només es podrà impugnar per la via de recórrer la liquidació de l’operació en la qual s’apliqui aquest valor, o bé, per la via de la rectificació de l’autoliquidació i, en ambdós casos, impugnant el valor de referència.

L’anterior suposa clarament una inversió de la posició a l’efecte de la comprovació. Ara, el contribuent liquida i declara un valor i és l’Administració qui comprova la mateixa. Amb aquesta nova redacció es passarà a una situació en què el valor dels béns immobles quedarà supeditat a un valor atorgat per un òrgan administratiu com el Cadastre i, serà el contribuent si no està d’acord amb aquesta valoració, el qual haurà de recórrer-lo. Per tant, la conseqüència és clara, el contribuent haurà de pagar o avalar la quota de l’ISD per poder recórrer el valor de referència dels immobles.

En l’àmbit de l’ITP, es contemplen similars modificacions. En definitiva, quan es produeixi la transmissió, operació societària o document notarial relacionades amb immobles i aquesta constitueixi un fet imposable d’aquest impost, el valor pel qual es conformarà la base imposable quan es tracti d’immobles serà el valor de referència com un límit mínim.

Pel que fa a la impugnació del valor, la norma també preveu que la via sigui la impugnació de l’autoliquidació de l’impost, excloent-se la comprovació de valors en el cas d’immobles.

ALTRES MODIFICACIONS QUE AFECTEN L’ISD

• Acumulacions: En relació amb les acumulacions, s’introdueixen els canvis pertinents perquè l’acumulació dels contractes i pactes successoris sigui aplicable a les donacions, en el termini de 3 anys, i a les successions, en el termini de 4 anys.
• No residents: S’introdueixen canvis normatius per adequar la normativa al contingut de la sentència del TJUE de data 3 de setembre de 2014, estenent l’aplicació dels beneficis fiscals no només als no residents de la UE, com fins ara, sinó a qualsevol contribuent no resident a Espanya.

ALTRES MODIFICACIONS QUE AFECTEN L’ITP

• Subjecció a l’impost: Compra d’or a particulars. S’inclou com a operació subjecta a l’impost, en concret, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, la compra a particulars d’articles d’or i joieria per part d’empresaris o comerciants dedicats a aquest tipus d’operacions en aquest específic sector empresarial.
• A més, en el cas de subjecció a TPO dels lliuraments d’immobles inclosos en operacions no subjectes a l’IVA s’amplia el concepte a la transmissió d’un patrimoni empresarial o professional, incorporant aquest últim terme.

NOVETATS QUE AFECTEN L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

Valor dels immobles
S’incorpora una modificació en relació amb els valors a tenir en compte a l’hora de dur a terme la valoració dels immobles, introduint l’anomenat “valor determinat“. D’aquesta manera, a l’efecte d’aquest impost, es prendrà el valor més gran de: el valor cadastral, el valor determinat o comprovat per l’Administració i el valor d’adquisició.

En relació amb aquesta qüestió i els seus efectes, s’ha d’indicar que aquesta nova inclusió del valor determinat es realitza amb la finalitat d’introduir en la valoració d’immobles el valor de referència. Ara bé, aquest valor només afectarà les autoliquidacions de l’impost sobre el patrimoni després que l’immoble o els immobles hagin estat objecte d’una transmissió subjecta a ITP i AJD o d’una adquisició subjecta a ISD a què s’hagi aplicat el valor de referència, no tenint efectes sobre el patrimoni adquirit o de què fos titular el contribuent amb anterioritat.

Assegurances de vida sense dret de rescat i rendes temporals o vitalícies
En els supòsits d’assegurances de vida sense dret de rescat, el valor a computar en l’Impost sobre el Patrimoni serà el valor de la provisió matemàtica a la data de meritació. La mateixa regla s’aplica en el cas de les rendes vitalícies o temporals que procedeixin d’una assegurança de vida, inclosa en l’apartat dos d’aquest mateix article 17.

Aquesta mesura és discutible ja que es pretén ampliar el fet imposable a un actiu que segons la normativa d’assegurances no forma part del patrimoni del contribuent, és a dir, no té un valor econòmic, ja que el prenedor, no és titular d’aquest dret de rescat.

No residents
A l’igual que passa amb l’ISD, s’introdueix també una modificació en la disposició addicional quarta, de tal manera, que s’estén l’aplicació de la normativa de les respectives Comunitats Autònomes, no només als no residents de la UE com fins ara, sinó a qualsevol contribuent no resident a Espanya.