Una qüestió pràctica que genera dubtes freqüents és el tractament comptable de l’IVA suportat no deduïble en les quotes d’un arrendament financer o leasing.
L’origen de la qüestió rau en la diferent naturalesa de l’IVA suportat segons el moment en què es merita. Quan una empresa adquireix un bé mitjançant arrendament financer, l’actiu es registra inicialment pel valor raonable del bé o el valor actual dels pagaments mínims de l’arrendament, sense incloure les quotes d’IVA repercutides per l’arrendador. Tanmateix, en molts casos una part de l’IVA suportat no és deduïble (per exemple, en béns d’ús mixt o activitats exemptes).
Així doncs, sorgeix el dubte: aquest IVA no deduïble s’ha d’afegir al cost de l’actiu o s’ha de reconèixer com a despesa del període?
L’ICAC s’acaba de pronunciar sobre aquesta qüestió determinant que l’IVA no deduïble meritat amb posterioritat al registre inicial de l’actiu no s’ha d’incorporar al cost de l’immobilitzat, sinó que s’ha de comptabilitzar com a despesa de l’exercici en què es produeix el meritament.
Aquest criteri no és nou, ja que, en realitat, l’ICAC el que fa és confirmar un criteri establert anteriorment en una Resolució de 1992.
Aplicació pràctica al leasing
En un contracte de leasing, l’IVA es merita periòdicament en cada quota. Per tant, encara que les quotes estiguin pactades des de l’inici, l’IVA de cadascuna es merita de manera independent i amb posterioritat al registre de l’immobilitzat.
Per això, l’ICAC considera que no procedeix modificar la valoració inicial de l’actiu per aquestes quotes d’IVA, encara que no siguin deduïbles.
Cada import d’IVA suportat no deduïble s’ha de registrar com a despesa de l’exercici corresponent, en un compte del grup 6 (per exemple, “Altres tributs”).
D’aquesta manera, el valor de l’immobilitzat roman inalterat des del moment del seu reconeixement inicial, reflectint adequadament el cost econòmic del bé sense incloure elements de naturalesa fiscal meritats amb posterioritat.
Obligació d’informació en la memòria
Finalment, l’ICAC recorda que, encara que l’IVA no deduïble no es capitalitzi en el valor del bé, l’empresa ha de reflectir en la memòria dels comptes anuals tota la informació significativa relacionada amb el tractament comptable aplicat, especialment si els imports són rellevants o si afecten de manera substancial els resultats de l’exercici.
Aquest requisit s’emmarca en el principi d’imatge fidel dels comptes, pedra angular de la comptabilitat, que exigeix que els estats financers reflecteixin la veritable situació econòmica i patrimonial de l’empresa.
