You are currently viewing Modificació de la normativa sobre arrendaments d’habitatge (LAU) i legislació complementària

Modificació de la normativa sobre arrendaments d’habitatge (LAU) i legislació complementària

El passat dia 19 de desembre va entrar en vigor el Reial Decret Llei (RDL) 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, pel qual s’introdueixen a nivell estatal importants modificacions en relació als arrendaments d’habitatges que es formalitzin a partir de dita data. És important que les coneguin i les tinguin en compte tant si són propietaris/arrendadors (cobren lloguer) com si són arrendataris (paguen lloguer).

Les modificacions afecten de diferent manera als lloguers si vostè és arrendador persona física  o si és arrendador persona jurídica (societat). Important distinció a tenir en compte.

Els contractes d’arrendament d’habitatge vigents, o sigui, ja firmats, en data 19 de desembre de 2018 es regulen per la versió anterior de les normes modificades. La modificació no afecta als contractes per a ús diferent al d’habitatge (locals) ni als sotmesos per normativa diferent a la LAU (llei d’arrendaments urbans).

Les principals modificacions que entenem que són del seu interès fan referència a: 

– Durada del contracte: mínim general de 5 anys PERÒ si l’arrendador és persona jurídica la durada mínima a favor de l’arrendatari és de 7 anys.

– Pròrroga del contracte: 3 anys, de cop. Fins ara eren pròrrogues anuals fins a un màxim de 3 anys en total. 

– Revisió de la renda: caldrà pacte exprés de revisió en el contracte, en cas contrari la renta no podrà ser actualitzada.

– Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte de lloguer van a càrrec de l’arrendador si aquest és persona jurídica. S’exceptuen les gestions que li siguin encarregades a l’arrendador directament per l’arrendatari.

– Garantia complementària a la fiança de lloguer. La fiança legal continua establerta en l’equivalent a una mensualitat de renda però les garanties complementàries a dita fiança legal que es vulguin demanar (ja sigui a través de dipòsit en efectiu o en avals) sols poden suposar un import màxim equivalent a dues mensualitats de renda. S’exceptuen els contractes de llarga durada (per exemple, els establerts d’entrada amb una durada superior als 5 ó als 7 anys inicials), on es poden establir les garanties que es considerin adients sempre que siguin proporcionades.

Liquidació de l’Impost de transmissions patrimonials (ITP): exempts els arrendaments per a ús d’habitatge. O sigui, s’han de declarar igualment però no tributen, no genera ingrés a favor de l’Administració.

A nivell del procediment de desnonament per manca de pagament previst en la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) es recull el que ja es fa a la pràctica en molts jutjats: aquests poden acordar una suspensió del procediment de fins a dos mesos (en cas d’arrendadors persones jurídiques, màxim 1 mes en cas d’arrendadors persones físiques) perquè els Serveis socials municipals tinguin marge de temps per reubicar als afectats pel procediment en cas que aquests ho sol·licitin.

Per qualsevol aclariment o ampliació d’aquesta informació estem a la seva disposició.