El TEAR de València, en resolució de 29 d’abril de 2021, RG. 3396/2019, s’aparta del criteri mantingut per la Direcció General de Tributs en diverses consultes vinculants, en relació amb l’aplicació de la reducció del 40% a les prestacions percebudes pels beneficiaris de plans de pensions.

Abans d’entrar en el fons de l’assumpte resolt, convé recordar el tractament fiscal aplicable al rescat de plans de pensions. Com és sabut, quan es rescata un pla de pensions, les prestacions percebudes tributen en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques com rendiments de la feina integrant-se en la base imposable general de l’impost que es grava amb l’escala progressiva.

Ara bé, la normativa preveu una reducció del 40% aplicable a la part corresponent a les aportacions realitzades abans del 31 de desembre de 2006, sempre que es compleixin els requisits següents:

• Que el rescat es produeixi en forma de capital. Si es rescata part en renda i part en capital, la reducció serà aplicable únicament a la part que es percebi en forma de capital.
• Que correspongui a primes satisfetes amb més de 2 anys d’antelació des de la primera aportació.
• Que corresponguin a prestacions d’invalidesa, sigui quin sigui el període de temps transcorregut des de la primera aportació.

Aquesta reducció, que com hem dit s’aplica a les aportacions realitzades abans de l’any 2007, és aplicable a les prestacions percebudes en l’exercici en què es produeix la contingència i en els dos següents. És a dir, l’aplicació de la reducció es condiciona al fet que el rescat del pla de pensions en forma de capital es produeixi en l’exercici en què tingui lloc la jubilació o en els dos següents.

No obstant l’anterior, per a les contingències ocorregudes entre 2011 i 2014, el termini és de 8 anys des del moment de la jubilació.

Doncs bé, com dèiem, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha dictat una sentència una mica nova, en relació amb els criteris interpretatius d’aplicació d’aquesta reducció, que ve a contradir el criteri, més o menys pacífic, que fins a la data mantenien la DGT i l’Agència Tributària.

Es planteja, en aquest cas, l’aplicació de la reducció del 40% al rescat -en forma de capital i complint la resta de requisits exigits- de dos plans de pensions en exercicis diferents (un es rescata el 2016 i un altre el 2017).

Segons l’AEAT i la pròpia DGT en diverses consultes vinculants, havent-se aplicat la reducció del 40% en l’exercici 2016, no pot tornar a aplicar-se la reducció en l’exercici 2017, ja que l’esmentat benefici només es pot aplicar a les quantitats percebudes en un únic any i respecte d’una mateixa contingència.

No obstant això, el TSJ s’aparta d’aquest criteri i considera que l’aplicació de la reducció resulta procedent en aquest supòsit. Entén el Tribunal que la Llei d’IRPF no limita la seva aplicació en el sentit que interpreten la DGT i l’AEAT, ja que els únics requisits que s’estableixen són els anteriorment esmentats: (i) que la prestació s’obtingui en forma de capital, (ii) que correspongui a primes satisfetes amb més de dos anys d’antelació, (iii) per la part que correspongui a aportacions anteriors a 2007, (iv) límit temporal per al rescat establert en la DT 12ª.

En conclusió, no hi ha cap impediment legal per aplicar la reducció del 40% al rescat de plans de pensions diferents que tinguin lloc també en exercicis diferents, sempre que es compleixin els requisits exigits normativament.