En els darrers anys, la creixent activitat de creadors de contingut en plataformes digitals ha plantejat dubtes rellevants en matèria d’IVA, especialment pel que fa a la qualificació dels serveis prestats i la tributació dels ingressos obtinguts.
A continuació, s’analitzen les principals claus per determinar-ne la correcta tributació, a la llum de la doctrina administrativa i de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Consideració de l’streamer a efectes de l’IVA
Els creadores de contingut digital tenen, amb caràcter general, la condició d’empresaris o professionals, en la mesura que ordenen mitjans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de serveis, en els termes de l’article 5 de la Llei de l’IVA.
En conseqüència, les prestacions que realitzin en el marc de la seva activitat quedaran subjectes a l’impost quan es facin a títol onerós.
Naturalesa del servei prestat
L’activitat desenvolupada pels streamers es configura, amb caràcter general, com una prestació de serveis per via electrònica, en consistir en la generació i difusió de contingut digital a través de plataformes en línia.
Aquest criteri ha estat confirmat per la Direcció General de Tributs en diverses consultes vinculants (entre altres, V2741-18, V0932-21 i V0629-23), on s’analitza expressament l’activitat de streaming. En particular, a la consulta V0629-23 es descriu el servei com la retransmissió de continguts en directe per al seu visionat a través d’una plataforma d’internet, enquadrant-lo dins dels serveis prestats per via electrònica conforme a l’article 69. Tres.4º de LIVA.
D’acord amb la normativa comunitària i la pròpia doctrina administrativa, aquests serveis comprenen el subministrament d’imatges, informació o continguts d’oci a través de mitjans electrònics, cosa que resulta plenament coherent amb la forma en què es desenvolupa aquesta activitat en diverses plataformes digitals.
Intervenció de la plataforma: qui és el destinatari del servei?
Un dels aspectes clau és determinar si el streamer presta els seus serveis directament als usuaris o a la plataforma digital a través de la qual es difonen.
En aquest punt, les consultes esmentades assenyalen que, quan la plataforma:
- fixa les condicions del servei,
- gestiona els cobraments, i
- organitza la relació amb els usuaris,
cal entendre que actua en nom propi, en línia amb el que disposa l’article 9 bis del Reglament d’Execució (UE) núm. 282/2011.
En particular, aquest precepte estableix que quan un empresari que intervé en la prestació de serveis per via electrònica actua en nom propi, però per compte de tercers, es considerarà que ha rebut i prestat per si mateix dits serveis.
A partir d’aquest criteri, l’operació s’articula en dues prestacions diferenciades
- Un servei del creador de contingut a la plataforma (relació B2B)
- Un servei de la plataforma al consumidor final (relació B2C)
Per tant, en aquests supòsits, el creador de contingut no presta serveis directament als seus seguidors, sinó a la plataforma, que és qui, alhora, els posa a disposició de l’usuari final.
Localització de les operacions
Aquesta configuració té efectes directes en la tributació:
- Servei del creador de contingut a la plataforma (B2B): Es localitza al lloc on estigui establerta la plataforma, d’acord amb la regla general de l’article 69. U.1r de la LIVA.
- Servei de la plataforma al consumidor (B2C): Es localitza al lloc on es troba el consumidor final. En aquest segon cas, la plataforma pot utilitzar la declaració OSS per ingressar l’IVA corresponent als diferents Estats membres.
En conseqüència, quan la plataforma estigui establerta fora del territori d’aplicació de l’impost, els ingressos percebuts per l’streamer no quedarien subjectes a l’IVA espanyol, sens perjudici de la possible aplicació de la regla d’ús o explotació efectiva.
Tractament de les aportacions dels usuaris
Major complexitat planteja el tractament de les aportacions econòmiques realitzades pels usuaris durant les emissions.
En aquest punt, la clau rau a determinar si hi ha una relació directa entre el pagament efectuat i una actuació concreta del creador de contingut.
A partir d’això, es poden distingir dues situacions:
- Aportacions purament voluntàries, sense contraprestació identificable: es podrien considerar no subjectes a l’IVA.
- Aportacions vinculades a un avantatge concret (mencions, respostes, contingut exclusiu, etc.): podrien qualificar-se contraprestació d’un servei i, per tant, quedar subjectes a l’impost.
