Només l’1,7% de les societats mercantils amb seu social a la província de Girona —les 250 que més facturen— concentren el 56,8% del volum de negoci total. Si s’amplia el focus al 10% d’empreses amb més facturació (1.440 societats), aquest grup genera prop del 80% del negoci del conjunt del teixit empresarial gironí. Són dades de l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2025, elaborat per la Diputació de Girona a partir dels comptes del Registre Mercantil.
L’estudi destaca que les 19 primeres empreses superen individualment els 200 milions d’€ anuals i, conjuntament, concentren el 22,8% de la facturació total. Hi predominen grans grups dels sectors alimentari, químic, logístic, comercial i de serveis empresarials.
L’estudi destaca que cadascuna de les dinou primeres empreses en volum de negoci factura més de 200 milions d’€ anuals i que, plegades, concentren el 22,8% de la facturació del conjunt de societats mercantils gironines. En aquest grup hi figuren l’empresa d’intermediaris del comerç Transgourmet Ibérica; la de comerç a l’engròs d’alimentació i begudes Ramaderia Roca; les firmes de productes alimentaris i begudes Frigoríficos Costa Brava, Noel Alimentària, Friselva, Càrniques de Juià, Càrniques Celrà, Càrnica Batallé, Frit Ravich i Haribo España; les empreses de comerç a l’engròs Tradeinn Retail Services i Dyneff España; la societat de combustibles Àrea i Serveis Vilamalla; l’empresa de treball temporal Eurofirms ETT; la paperera Arconvert; el laboratori químic i farmacèutic Laboratorios Hipra; la societat de maquinària i equips T-500 Puratos; la companyia de productes informàtics i electrònics Acebsa, i l’empresa de transport Transportes Calsina & Carré.
Per sectors, la indústria alimentària i de begudes és un dels pilars de l’economia gironina: amb només el 2,5% de les empreses, genera el 20% de la facturació i gairebé el 10% de l’ocupació. També destaquen la indústria química i farmacèutica —amb una elevada presència de grans empreses—, així com la fusta, el suro i el paper, sectors amb un fort arrelament territorial.
El sector primari té un pes econòmic reduït en volum de negoci (1,8%), però manté un paper clau en la cohesió dels municipis rurals, amb presència a totes les comarques i un creixement notable de la facturació els darrers anys.
En l’àmbit dels serveis, l’hostaleria i les activitats administratives i auxiliars sobresurten pel seu impacte en l’ocupació, concentrant més d’una quarta part dels llocs de treball del conjunt de societats mercantils de la demarcació.