You are currently viewing Problemes que ens podem trobar en formular els Comptes Anuals

Problemes que ens podem trobar en formular els Comptes Anuals

D’acord amb l’article 253 del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital, els administradors de la societat estan obligats a formular, en el termini màxim de tres mesos comptats a partir del tancament de l’exercici social, els comptes anuals, l’informe de gestió i la proposta d’aplicació del resultat, és a dir, fins al 31 de març si l’exercici coincideix amb l’any natural.

És possible que durant aquest procés de formulació dels comptes anuals ens trobem amb informació que ens faci replantejar si estem reflectint correctament la imatge fidel del patrimoni de l’empresa, principi per excel·lència de la informació comptable.

Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables
Aquesta informació es pot tractar com un canvi de criteri comptable, un error en la comptabilitat o una modificació d’estimacions comptables. Segons es tracti d’una o altra procedirem de forma molt diferent, tal com indica la norma de valoració 22ª del Pla General de Comptabilitat (NRV 21ª del PGC Pime).

Així, quan es produeixi un canvi en un criteri comptable o si hi ha un error, aquest s’ha d’aplicar de manera retroactiva, des d’aquell exercici més antic al que afecti, de manera que l’ingrés o la despesa que ocasioni en els exercicis anteriors s’ha d’ajustar imputant-lo directament al patrimoni net, normalment amb càrrec o abonament a reserves. Per descomptat, s’han de modificar les xifres afectades a l’hora d’incorporar la informació comparativa dels exercicis que afecti, així com informar-se’n a la memòria.

Per contra, quan es produeixi un canvi d’estimació comptable, per exemple, per l’obtenció d’informació addicional o el coneixement de nous fets, s’ha d’actuar de forma prospectiva: s’imputarà com a despesa o ingrés de l’exercici actual o si escau per naturalesa, directament al patrimoni net a la partida corresponent.

A tall d’exemple, imaginem una empresa que a principis del 2021 adquireix un edifici per a oficines i quan es tanca l’exercici comptable 2022 ens adonem que s’ha amortitzat com un edifici industrial (3%) quan el màxim per als edificis administratius és un 2%. Per tant, la diferència entre l’amortització acumulada realitzada i la que s’hauria d’haver fet s’haurà d’esmenar a càrrec de reserves. No obstant això, en cas que l’amortització de l’edifici si estigués ben feta però per un canvi normatiu calgués canviar el termini o l’import de l’amortització, simplement recalcularíem l’amortització per a l’any actual i els següents.

Fets posteriors al tancament de l’exercici
Un altre problema que ens podem trobar en formular els comptes anuals és què fer amb els fets que es produeixin després del tancament però que tinguin una rellevància especial a l’hora de representar la imatge fidel de l’exercici tancat. En aquest cas, la norma de valoració 23ª del Pla General de Comptabilitat (NRV 22ª al PGC Pime) diferencia entre si els fets posen de manifest circumstàncies que ja existien en l’exercici o si per contra sí que són esdeveniments nous impossibles de preveure.

En el primer cas, quan els fets ja existien al tancament de l’exercici sí que hem de fer l’ajust corresponent als comptes anuals, com quan es dicten sentències sobre causes obertes o es produeix la insolvència d’un client, modificant el valor dels comptes afectats o reconeixent els passius pertinents, a més d’incloure les noves condicions a la memòria.

No obstant això, en el segon cas, quan els nous fets posin de manifest condicions que no existien al tancament de l’exercici, com quan passa un sinistre o disminueix el valor de mercat, no ho hem de tenir en compte per a la formulació dels comptes anuals ja que no podien conèixer-se amb antelació. Això no obstant, si la seva quantia és important, s’informarà de tal fet a la memòria.