You are currently viewing Respostes sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna

Respostes sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna

El cost humà de qualsevol conflicte és devastador i els esdeveniments que es desenvolupen actualment a Ucraïna són profundament tristos. Aquesta petita nota pretén respondre a les qüestions que plantegen els clients quant a les repercussions econòmiques i als mercats.

Com pot afectar la crisi els preus mundials de l’energia?
Rússia representa el 13% de la producció mundial de petroli i el 17% de la producció mundial de gas natural. No obstant això, la dependència de la UE de les fonts energètiques russes és molt més gran: al voltant d’un 25% de les importacions de cru de la UE i un 40% de les importacions de gas natural procedeixen actualment de Rússia.

La UE té un marge limitat per compensar qualsevol interrupció en el subministrament amb importacions d’altres fonts, i les oscil·lacions recents en els preus s’han vist agreujades pel fet que les existències d’energia de la UE van començar l’hivern a nivells baixos després d’una tardor inusualment freda. Les sancions imposades fins ara s’han dissenyat per minimitzar l’impacte en el subministrament d’energia, però els preus de l’energia continuaran sent molt sensibles a esdeveniments nous.

El risc per als preus de l’energia és asimètric. Podríem veure moviments significatius més alts si empitjoren les preocupacions sobre la interrupció de l’oferta. Si la situació es calma, esperem que els preus de l’energia baixin, però és probable que l’equilibri ajustat entre l’oferta i la demanda del mercat mantingui els preus a nivells elevats en comparació amb nivells històrics.

Els bancs centrals hauran de pujar tipus més ràpidament davant l’augment de la inflació impulsada per les matèries primeres?
Al meu parer, no. Espero que els bancs centrals prioritzin el creixement i, per tant, espero que normalitzin la seva política de manera més gradual, ja que reconeixen el risc que l’augment dels preus de les primeres matèries suposa per al creixement. O sigui les ”previstes pujades de tipus d’interès”, s’aplicaran igualment, però més endavant (4/6 mesos), tant pel que fa a la Fed, com pel Banc d’Anglaterra i el BCE.

Quines regions són més vulnerables?
L’economia europea està més exposada atesa la seva dependència elevada de l’energia russa. Veiem l’escenari extrem on Rússia talla tots els subministraments de gas com a poc probable, atesos els efectes que tindria en els ingressos de Rússia. El sistema bancari d’Europa també està exposat.

El consumidor dels Estats Units pot ser sensible a l’augment dels preus de la gasolina, però el sector del petroli i el gas tendeix a beneficiar-se de l’augment de l’activitat. EUA es va convertir en un important exportador net d’energia el 2019 i el 2020, de manera que els períodes de pujada dels preus del petroli no són tan perjudicials per a l’activitat com s’han vist històricament.

Què han de fer els inversors?
Històricament els esdeveniments geopolítics, fins i tot els que impliquen importants productors d’energia, no han tingut un impacte durador als mercats. En mirar enrere, les vendes massives als mercats de renda variable relacionades amb esdeveniments geopolítics han tendit a ser curtes i agudes, amb vendes massives que no duren gaire més que un mes, ja que els mercats reaccionen davant de l’esdeveniment sobtat. El nivell de la reacció del mercat pot ser considerable, com ha estat en aquest cas, amb caigudes de la renda variable de més del 10%. No obstant això, a la majoria dels incidents geopolítics anteriors, els mercats han tendit a recuperar-se fins al nivell anterior en menys d’un mes, després d’avaluar que l’entorn macroeconòmic no ha canviat substancialment.

Per descomptat, si el context de creixement canvia materialment, com ho va fer amb la crisi del petroli del 1973, pot conduir a una onada de vendes més gran i a un període més llarg per recuperar les pèrdues.

La reducció del risc d’una cartera pot ser temptadora ateses les conseqüències possibles d’un període prolongat i significatiu de conflicte entre Rússia i Occident. Tot i això, és possible que sense la introducció de sancions centrades en l’energia, es pugui tornar al discurs inicial més ampli sobre l’exercici del 2022 relativament ràpid, amb un escenari de tipus d’interès lleugerament més alts i una rotació de la rendibilitat cap als segments del quan en sortiran més beneficiats, segons comento en l’últim paràgraf.

En aquest moment, desaconsello canvis pronunciats en les assignacions a les carteres.

Sembla una cosa molt clara: a curt i llarg termini espero que la crisi intensifiqui la inversió en la transició cap a les energies renovables, ja que l’augment dels preus de l’energia i els temors a la seguretat energètica se sumen a les preocupacions existents sobre el clima, i també tot el que fa referència a Ciberseguretat que es dibuixa com una de les tendències amb un futur més prometedor en un món altament interconnectat.

Albert Grau – CEO Sforza  //  hello@sforzawealth.com