De nou, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) ha abordat una qüestió llargament debatuda, com és la deduïbilitat de les retribucions pagades als administradors de societats en què el càrrec consta en els estatuts com no retribuïts.

El Tribunal, en la seva Resolució de data 17 de juliol de 2020 R.G. 3159/2019, reafirma el criteri mantingut al respecte negant la deduïbilitat de les retribucions pagades.

El cas discutit és el d’una societat, en els Estatuts figuren els càrrecs dels administradors no retribuïts, però manté signats sengles contractes laborals amb dos dels membres del Consell d’Administració mitjançant els quals se’ls remunera per l’exercici de funcions d’alta direcció. En cap moment es discuteix la deduïbilitat de les quantitats pagades a les persones que a més d’exercir el càrrec d’administrador són retribuïts per l’exercici de les seves funcions professionals.

Els motius al·legats pel Tribunal per negar la deduïbilitat de les retribucions pagades per la societat a aquests consellers són els següents:

• “Teoria de l’enllaç”: en base a aquesta teoria, les activitats o funcions de gestió i administració o d’alta direcció d’una societat prestades en el marc d’unes relacions laborals pels que, els administradors o consellers de la mateixa, queden subsumides i absorbides per les que aquestes persones han de prestar per les seves obligacions mercantils com a administradors o consellers de tal societat.

Per tant, si una societat, on els estatuts recullen que els seus administradors són càrrecs gratuïts, paga a uns directius amb funcions de direcció o gerència, que fossin a més administradors o consellers, atès que la relació que predomina i absorbeix a l’altra és la mercantil, aquesta societat hauria pagat a aquests directius contravenint el que disposa l’específica normativa mercantil referent a la matèria. Amb la immediata conseqüència fiscal que aquests pagaments no serien deduïbles en l’Impost sobre Societats per ser considerats com una liberalitat. Cal per tant que consti en estatuts la remuneració del càrrec, d’acord amb el que estableix l’article 217 de la Llei de Societats de Capital.

• Article 15 e) de la Llei de l’Impost sobre Societats: aquest article exclou expressament de les despeses no deduïbles, a les retribucions satisfetes per les societats als seus administradors “per l’exercici de funcions d’alta direcció, o altres funcions derivades d’un contracte de caràcter laboral amb l’entitat”.

Per tant, d’acord a aquest article semblava solucionat el problema en aquelles situacions en què els estatuts socials no preveien la remuneració dels seus òrgans d’administració. Res més lluny de la realitat.

• La reforma mercantil introduïda per la Llei 31/2014 pel que fa a la retribució dels administradors (art. 217 i 249 LSC) i el posterior pronunciamient de la Sala del Civil del Tribunal Suprem en la sentència de 26 de febrer de 2018 (Rec. de cassació 3574/2017), van venir de nou a generar el dubte sobre la deduïbilitat de les retribucions de determinats administradors que no compleixen amb la normativa mercantil.

Per al Tribunal Suprem els contractes amb els Consellers Delegats i amb els Consellers executius també han de respectar les previsions estatutàries, de manera que, si els estatuts preveuen que els càrrecs dels administradors són no retribuïts, i, malgrat això, un contracte amb un Conseller Delegat o amb un Conseller executiu recull una retribució en favor del mateix en raó de tal càrrec, l’existència de tal retribució seria un pacte entre aquestes dues parts que aniria en contra del que disposa l’art. 217 del T.R. de la LSC i en els estatuts socials, i per tant un pacte contrari a l’ordenament jurídic.

La conseqüència fiscal és que tot pacte contrari a l’ordenament jurídic mai podrà ser fiscalment deduïble, i així ho recull expressament la lletra f) de l’article 15 de la Llei 27/2014 a l’establir la no deduïbilitat de “Les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic”.

Per tant, i això és el realment nou d’aquesta resolució és que en els casos en què els estatuts socials reflecteixen la gratuïtat del càrrec d’administrador, les quantitats pagades als consellers en virtut dels contractes d’alta direcció signats per la companyia, tenen la consideració de pactes contraris a l’ordenament jurídic i per tant, no deduïbles per aplicació de l’article f) de la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats.

Per aquest motiu seria recomanable fer una revisió dels estatuts i de les polítiques de remuneració als administradors per adequar-los als requisits continguts en aquesta resolució per acceptar la seva deduïbilitat.