El Ple del Tribunal Constitucional en sentència de 18 de gener de 2024 ha declarat inconstitucional diverses modificacions introduïdes a l’Impost sobre Societats (IS) pel Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en el àmbit tributari adreçades a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

El Tribunal considera que l’aprovació de les mesures esmentades pel Reial decret llei ha vulnerat l’article 86.1 CE, ja que mitjançant aquest instrument normatiu no es pot “afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I, en concret el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques que estableix l’article 31.1 CE.

Les modificacions de l’Impost de Societats que el Tribunal considera contràries a la Constitució són:

• Els límits aplicables a grans empreses a la compensació de bases imposables negatives i actius per impostos diferits.
• La introducció d’un nou límit per a les grans empreses aplicable a les deduccions per evitar la doble imposició.
• L’obligació per a totes les empreses, d’integrar automàticament a la base imposable els deterioraments de participacions que hagin estat deduïts en exercicis anteriors.

Per exigències del principi de seguretat jurídica (Article 9.3 CE), la sentència declara que no es poden considerar situacions susceptibles de ser revisades amb fonament les obligacions tributàries meritades per l’Impost sobre Societats que, a la data de dictar-se aquesta, hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada (Article 40.1 LOTC) o mitjançant resolució administrativa ferma. Tampoc no es poden revisar aquelles liquidacions que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se la sentència, ni les autoliquidacions la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada a aquesta data. És a dir, es beneficiaran d’aquest pronunciament les empreses que: (i) hagin sol·licitat la rectificació de les seves autoliquidacions amb caràcter previ a la data de la sentència i, (ii) els supòsits en què les liquidacions practicades per l’AEAT hagin estat recorregudes i no hagin adquirit fermesa.